FIGURES I REGLES PER WARGAMES DELS SEGLES XVI I XVII

- Confiem amb Deu - digué el capità desprès de explicar les ordres.
- I amb els Dotze Apòstols - afegí un vell mosqueter, tocant els penjarolls de la seva bandolera plens de càrregues de pólvora pel seu mosquet.

jueves, 18 de octubre de 2012

LA BATALLA DEL PAS

  Dins les Guerres del Safrà, en la coneguda com a Guerra de Annexió del Forcat, la batalla que obrí la refrega, fou coneguda com a "La Batalla del Pas". Lluitada el 10 de abril de 1621. Els dos exèrcits enfrontats es trobaren a un collet conegut com a "El Pas". Però abans haurem de citar els antecedents d'aquesta guerra.
  Un any abans les Dues Corones s'havien enfrontat a la República del Grossol i li arrabassaren el territori de les Muntanyes de Groos. Aquesta república demanà ajut al Principat del Gorbatzà i aquest li envià tropes. Malgrat això perderen la guerra i el territori de Groos fou annexionat per les Dues Corones.
  Més al nord del Principat del Gorbatzà està el Gran Ducat del Forcat, però que en aquell temps era una república i el seu govern una titella del Principat. Aprofitant l'enviament de tropes al sud i les noves eleccions al parlament del Forcat, un antic general, Maurici Venesclau, aconseguí ajuntar a tots el contraris al govern titella. Amb el suport de part del Parlament, nou elegit, dona un cop de estat i es fa amb el poder. Empresona a molts de partidaris del anomenat "Partit dels Venuts". Però el govern aconsegueix fugir i prendre refugi al veïnat Gorbatzà.
  El govern del Forcat, al exili, demana ajut al Príncep del Gorbatzà i aquest a diferents països. Però sols aconsegueix bones paraules i poc més. Sols la República del Grossol s'alia amb ells. 
  Venesclau sol·licita l'ajut de les Dues Corones, mitjançant la intervenció del totpoderós Gremi de Mercaders de Selonia. Aquest embarca al sobirà de les Dues Corones en una nova guerra en la que pot treure més poder i territoris.
  A la primavera del 1621 el General  de les Dues Corones, Elies Luccas, desembarca amb tropes al sud del Principat del Gorbatzà. Mentre que les Dues Corones han enviat tropes tant al Forcat, com a les Muntanyes de Groos.
  El General Luccas necessita un port, per on rebre en condicions, tots els enviaments necessaris per mantenir la guerra. El únic disponible a la zona és el de Mongay, que és al mateix temps base de la petita esquadra del Principat.
  Luccas avança cap a ell, però el general Sant Laubert, cap de les forces del Principat, li surt a camí i es troben al collet anomenat "El Pas"
  Sant Laubert du amb ell el millor que el principat pot oferir, la Guàrdia tant a peu com a cavall, però llevat d'aquesta i la artilleria poc més té. Sols un grapat de tropes de milícies i mercenaris de dubtós valor. En canvi Luccas esta al comandament del millor, la flor i nata, que les Dues Corones han enviat a aquesta guerra. Tropes de elit i veterans desfogats en nombroses batalles, la majoria de les quals victorioses per les seves armes.
  El dos exèrcits es troben al lloc anomenat "El Pas", un petit collet de poca pendent entre mig de dos turons de poca alçada. Els dos bàndols es col·loquen un davant l'altre i així s'hi estan durant unes hores, cap dels dos generals es decideixen a donar l'ordre de avançar. A la fi el General Luccas dona l'ordre als voltants de les dues del horabaixa. Les tropes de les Dues Corones avancen cap al enemic que es manté a les seves posicions.
 
  Les tropes de les Dues Corones avancen, la infanteria s'atura fins a tir de fusell i comença a intercanvià descàrregues amb la infanteria enemiga. Per la esquerra, Luccas, envia a dos regiments de cavalleria a flanquejar la dreta enemiga. Obligant a Sant Laubert a recompondre a les tropes allà col·locades. Pel centre la infanteria de les Dues Corones comença a posar amb cuites a la infanteria enemiga. A Sant Laubert no li queda més remei que enviar a la Guàrdia a Cavall per afluixar la pressió a sobre la infanteria. Però Luccas envia als seus dos regiments de cuirassers, que junt amb la artilleria fan fugir a tota pressa als guàrdies.


  Les coses es posen negres pels del Gorbatzà. La infanteria a punt de fugir i amb greus baixes, la artilleria silenciada pel foc de la infanteria, la seva dreta a punt de ser trepitjada per la cavalleria enemiga i la seva cavalleria no arribarà a temps per impedir-ho, i la esquerra les tropes tremolen en veure avançar als enemics cap a ells. A punt del col·lapse dona la ordre retirada per salvar el que es pugi, i ho aconsegueix sense moltes pèrdues debut a la arribada de la fosca.
  Sant Laubert salva al seu exèrcit de una derrota estrepitosa a canvi de cedir el camp de batalla. Es retira amb poc desordre i la cavalleria enemiga no li causa moltes baixes. Però ha de retirar-se a lluny i recobrar-se de la batalla. Per l'altre costat, Luccas pot avançar sense ser molestat cap el port de Mongay al que posarà setge.

No hay comentarios:

Publicar un comentario